El mitjà essencial de l’arquitectura és l’espai, l’aire, més que la substància, matèria que conté el buit. L’arquitectura és la construcció de forats carregats, marcs d’oportunitat, camps de possibilitats. Estic interessada en l’espai, més que en el significat, en l’arquitectura del moviment i del flux, del temps i de l’esdeveniment, en lloc de l’objecte i monument. Estic interessada en el buit que el material construeix. Estic interessada en l’invisible. Els edificis són menys objectes que interludis en el camp de l’espai fluid i continu. En aquest món de proliferació de la imatge, la realitat de l’experiència i la necessitat d’autenticitat augmenta. M’interessa el tàctil i sensual, en l’hàptic sobre el visual, en la comunicació a través de l’experiència directa més que imatges figurals que depenen de la memòria per a la comunicació. Estic interessada en l’espai real d’experiència que permeti que nous significats s’acumulin mitjançant l’ús en aquesta condició transcultural i transgeneracional sense precedents.
