Mediació

M’interessen els edificis com aparells més que com objecte, com instrument en lloc de monument. Penso en l’arquitectura com a recolzament dels esdeveniments humans, més com una càmera que com una fotografia, més com un telèfon que com una conversació. Estic interessada en la generositat i l’oportunitat en lloc de programa i estancament. Sempre he resistit l’idea de la programació com autoritària i apunt a canvi de la llibertat construïda en la que l’habitabilitat de l’espai roman fluïda i oberta. Busco fer de l’arquitectura un marc, un camp obert que faciliti els somnis i desitjos dels seus habitants. D’aquesta manera, l’arquitectura pot ser vista com un instrument, una forma d’estendre les parts exuberants de la vida, una eina d’alliberament.